La lírica (resúm)

La lírica

La lírica es el gènere literari a traves del qual l’autor, anomenat poeta, expressa els seus sentiments.

Es fa servir el vers com a mitja d’expressió mes habitual.

I hi predominen les funcions expressiva i poètica.

Vers, estrofa i poema

-Vers: Cadascuna de les línies que componen un poema.

-Estrofa: el conjunt de versos que es relacionen mitjançant la mètrica, la rima i el sentit.

-Poema: es la composició poètica formada per una o diverses estrofes.

La rima

Hi ha dos tipus de rima:
-Rima assonant: es aquella en que coincideixen les vocals, a partir de la darrera silaba tònica.

-Rima consonant: es en la que coincideixen vocals i consonants, a partir de la darrera síl·laba tònica.

El recompte sil·làbic

Consisteix a contar el nombre de síl·labes que te cada vers, en català el recompte de síl·labes finalitza en l’ultima vocal tònica.

En alguns versos al llegir-los es produeix una pausa interna la qual s’anomena cesura. La cesura divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

Per tal d’ajustar amb mes facilitat els versos a un nombre de síl·labes concret el poeta disposa de les anomenades llicencies mètriques

-Sinalefa: unió de la mateixa síl·laba de la vocal final d’una paraula i la inicial de la següent.

-Elisió: supressió en la pronuncia d’una d eles vocals en contacte dins un mateix vers.

-Sineresi: es una unió forçada en una síl·laba mètrica de dues vocals d’una mateixa paraula que no formen diftong.

-Hiat: pronunciació en síl·labes distintes de les vocals en contacte de dues paraules contigües.

El ritme

El ritme es produït, entre altres fenòmens, per la distribució ordenada d’accents o síl·labes tòniques en els versos d’un poema.

Encavalcament: es un fenomen que te lloc quan la unitat sintàctica i de sentit excedeix el límit del vers.

Tipus de versos

N’hi ha de dos tipus:

-Versos d’art menor: son els que tenen vuit síl·labes o menys.

-Versos d’art major: son els que tenen mes de vuit síl·labes.

Tipus d’estrofes

Les estrofes son un conjunt de versos, relacionats per el nombre de síl·labes, la rima i el sentit, que formen una unitat.

A l’hora de fer una classificació, les distribuirem en dos grups:

-Estrofes amb un nombre fix de versos.
-Estrofes amb un nombre variable de versos.

Principals subgèneres lírics

La lírica culta

La lírica culte te diversos subgèneres:

-Himne: composició de to solemne que expressa sentiments i ideals elevats, que lloa una persona o que celebra un esdeveniment important.

-Oda: composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos que preocupen i inspiren el poeta.

-Elegia: composició que expressa el sentiment de dolor del poeta davant la mort d’una persona o quan es produeix una desgracia col·lectiva.

-Cançó: composició bàsicament de tema amorós, de to entusiasta i vibrant. La cançó culta presenta dues tradicions la provençal i la italiana.

-Sàtira: composició que critica d’una manera burlesca els vicis i els defectes d ela societat en general.

La lírica popular

La lírica popular te els següents subgèneres:

-Cançó: la cançó popular a diferencia de la cançó culta, consta de mètrica i estrofes força lliures, tot i que hi predominen el vers octosíl·lab i la rima assonant.

-Goig: cançó religiosa que lloa ala Mare de Deu o els sants.

-Nadala: composició poètica sobre temes relacionats amb les celebracions de Nadal.

-Corranda: cançó popular sovint improvisada, que tracta temes diversos: l’amor, la feina, la religió, els infants...

Oriol Montserrat