jueves, 13 de mayo de 2010

lunes, 10 de mayo de 2010

lunes, 26 de abril de 2010

sábado, 27 de marzo de 2010

sábado, 23 de enero de 2010

jueves, 21 de enero de 2010

lunes, 18 de enero de 2010

pagina 160 exercicis:

1.
Superba: D’una magnificència, d’una bellesa que imposa.

Abadia: Edifici o conjunt d’edificis que formen un monestir o una col·legiata.

Salm: Himne religiós.

Presbiteri: Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.

Cel·la: Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó.

Oratori: Lloc destinat a fer-hi oració.

Cisell: Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.

Alabastre: Roca composta de guix microcristal·lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.

Garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues (Quercus coccifera).

5.

- Fa unes preguntes referint-se a on han anat totes aquelles coses religioses que abans tan importants eren i que ara han desaparegut, amb les preguntes retòriques fa pensar en el fet que li fa mal que la religió s’hagi debilitat.

- Dons el poeta veu com diverses abadies que abans eren molt religioses i predicaven molt en el moment en que escriu el poema el poeta veu que totes aquestes tradicions s’han anat perdent.

- Nomes en queden dues edificacions de tantes que diu el poeta que hi havia, questes dues son dos campanars.

6.

- La primera estrofa nombra les abadies i el que abans feien.

- La segona estrofa, amb preguntes retòriques diu el fet de que s’han anat perdent les diferents tradicions que abans les abadies complien.

- En el tercer es refereix a diferents llocs que ja no hi son.

- En el quart es refereix a diferents tipus de cants i lloances que avui en dia ja no es prediquen,.

- Al cinquè i al sisè nombra diferents estructures de diferents nacions que abans hi havia i que ja no hi son, també diu que només en queden dues de tantes i son els campanars.

- En l’ultima estrofa explica el que son per ell aquells dos campanars que segueixen en peu.

7.

El tema es l’enyorança que te el poeta envers a diferents tradicions i diferents estructures que es dediquen a la religió, que amb el temps s’han anat perdent.

8.

Son versos de 11 sil.labes els quals son molt normals de la poesia italiana, es una cobla de 7 estrofes.

9.

Ubi sunt?

10.

La desaparició dels cants dels monjos:

I tu decrèpit Sant Martí, que omplies aqueixes valls de Salms i melodies la terra d’angels i de sants lo cel?

La pervivencia dels dos campanars:

Com dos gegants d’una legio sagrada sols encara hi ha drets dos campanars.

Els roures i les masies:

Les masies del pla semblen ovelles al peu llur pastor agegantat.

12.

Dels romanics altars no en queda rastre

Posa primer romanics avans que altars , es a dir primer posa el adjectiu i despres el nom.

Que ans partir, per última vegada, contemplen l’enderroc de sos altars.

L’ordre del subjecte-predicat està canviat.

13.

Temperament idealista perque s’enfronta a la societat benestant de alesmores.

14.

Enyoradís de mena : en aquest fragment s’evoquen sentiments de nostalgia i enyorança.

Oriol i Sergio

sábado, 16 de enero de 2010