miércoles, 23 de diciembre de 2009

viernes, 18 de diciembre de 2009

MIGUEL PÉREZ NIETO

domingo, 13 de diciembre de 2009

3. Sobre el s. XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta

Es dona el renaixement que es caracteritza pel triomf de l’ individualisme les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot el que l’envolta. S’interessa pel l’estudi de les llengües vulgars i el de les llengües clàssiques.

Poesia culta: Era la poesia característica d’aquest període, es centrava en dos temes:

- El fet amorós: consistia en la idealització de la dona i que produeix insatisfacció amorosa en el poeta alhora que purifica.

- La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes.

- Els mites clàssics grecollatins.

En aquesta poesia s’introdueix el sonet i el decasíl·lab sense censura. El primer poeta que va utilitzar el sonet va ser Pere Serafí.

Alguns poetes aprofiten les formes de literatura popular i ho transformen en poesia culta, els quals aquest nous poemes mostren un tema amorós però amb la base de la lírica popular.

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta

El Barroc, representa un trencament amb el Renaixement, ja que s’endinsa en el pessimissme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència.

La poesia culta fou el gènere literari més conreat durant el Renaixement , els seus màxims representats foren Pere Serafí i Joan Timoneda, la temàtica se centrava en:

-El fet amorós com que inclogué l’idealització de la dona i la insatisfacció del poeta alhora que el purificava.

-La natura com a marc místic i simbòlic que serveix de refons dels poemes.

-Els mites clàssics grecollatines.

Aquesta poesia també destacà per la introducció del sonet, ja que suposava una renovació formal, d’origen italià amb decasíl.lab sense censura i del sonet, va ser un dels pocs símptomes d’evolució de la poesia culta.

El sonet és la composició estròfica senyera del Renaixament, el primer poeta en emplear el sonet fou Pere Torroella pero Pere Serafí el conrear amb més intensitat

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració:

En el segle XVIII es dona el moviment de la il.lustració; el moviment de la ilustracio consisteixen un idealisme basat en el racionalisme frances i en l’empirisme d’origen angles. La il.lustracio va generar un gran optimisme i la creença que es podia millorar la vida de l’individu i d ela col.lectivitat.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

L’assaig consisteix en una obra breu en que es parla sobre un tema concret fent judicis sobre aquest io apreciacions personals. Preten aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix un to moralitzador. Tracta sobre diversos temes, i l’especialitzacio de l’assaig va fer que apareguessin noves ciencies. Podia ser escrit en forma d’article o llibre llarg, i moltes altres formes variades.

5.3. Defineix el gènere del dietari

Es un obra en que consisteix en explicar els esdeveniments mes significatius al llarg dels dies d’una persona.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Caracteristiques :

Temes :

- Amor: festeig, noies malmaridades,amors tràgics...

- Feines: del camp i de la casa ( algunes serveixen per a marcar el ritme del treball).

- Infantils : fan referència a diversos jocs i passatemps.

- Religió: vides de sants, lloances a la Mare de Déu i festes (sobretot al Nadal).

- Històrics: personatges famosos, batalles i guerres ...

Recursos:

- Versos curts (sobretot heptasíl·labs) i rima assonant.

- Lèxic i sintaxi força senzills (onomatopeies, interjeccions, diminutius ... ).

- Abundor d’arcaismes i dialectalismes.

- Molt lligada a la música i al cant.

- La transmissió era oral, tot i que es va imprimir literatura popular en fulls i plecs solts:

la literatura de canya i cordill.

Generes :

- Goigs: cançons religioses que parlen sobre la Mare de Déu o els sants. La seva estructura consta de la tornada inicial inclou refrany i estrofes (set o vuit) i tornada final. Els versos solen ser Heptasíl·labs.

- Nadales : composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs. La majoria es caracteritzen pel to festiu i alegre.

- Corrandes : s’apleguen en cançons curtes de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells i la temàtica es molt diversa.

- Cançons de bandolers i lladres de camí ral : El bandolerisme als segles XVI I XVII va originar un bon nombre de cançons , presenten diverses formes.


Sergio, Edu, Alex, Oriol