8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
Parafrasis poemes 8 i 9:
8: Tracta sobre que es el cami d ela vida, aixi mostran amb les seves paraules les adversitats, tambe sobre el fet de que, ningu es capaç d’arribar a ser feliç del tot ni un rei ni nigu pot arribar a saciar la set que tenim de voler poseir plaers eterns.
9: Es com un tipus d’elegia, que parla respecte el tema de que Barcelona ha perdut el seu prestigi, el seu rei I que la seva bandera ja no es veu per enlloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario