ELS TROBADORS:

- Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere.

Sirventès:

Després de la cançó és el gènere més estès. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó -per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i també de comercialitat, és a dir, perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.

El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc.

Les variants més importants són les següents:

1. Sirventès moral. Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.

2. Sirventès personal. Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador..

3. Sirventès polític. El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària.

4. Sirventès literari. Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador...

I

Cançoneta lleu i plana,

lleugereta, sense pretensions,

jo faré del meu Marquès,

del traïdor de Mataplana,

que és d'engany farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

II

Marquès, bé hagin les pedres,

a Melgur, prop de Someires,

on perdéreu tres de les dents;

no tenen cap dany que les primeres

encara continuen allò i no ho sembla gens.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

III

Pel braç no us dono una figa,

que sembla cabiró de biga

i el porteu mal estès;

es necessitaria ortiga

que el nervi us estengués.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

IV

Marquès, qui en vós confia

no té amor ni companyia;

ha de gaurdar-se sempre

en qualsevol ocasió: sigui de dia

i de nit no vagi en vós de cap manera.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

V

Marquès, és ben boig qui es vana

de fer migdiada amb vós

sense calces de cordovà;

i mai fill de cristiana

pitjor costum no ha permès.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

Aquest poema està adreçat a Ponç de Mataplana, amb qui tingué molt males relacions. És una sàtira, una crítica despietada contra el marquès.

Té una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Així doncs, aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada (sembla que el 1172, Ponç de Mataplana acompanyà el rei Alfons I a Montpeller en una expedició, i que caigué del cavall i es trencà les dents) i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom.

Guillem de Berguedà era un noble que fou vescomte de Berguedà i propietari de terres i castells. Cavaller i guerrer amb un caràcter agressiu, va dedicar part de la seva vida a combatre els seus veïns. Els poemes que va compondre van ser sobretot sirventesos (que escrivia contra Pere de Berga, Ponç de Mataplana i el Bisbe d'Urgell), il·lustren un agitada biografia, plena de bregues i combats.

Ponç de Mataplana descendent d'un importanat llinatge vinculat als reis de Catalunya i Aragó. Els Berguedà tenien terres dels Mataplana i n'eren, per tant vassalls. Les discòrdies van ser nombroses, sobretot de tipus econòmic.

Per acabar podem dir que aquest poema és un sirventès perquè té un contingut moralitzador, ataca a Ponç de Mataplana des de dos vessants:

1. Sirventès moral. Plasma mals costums o abusos de determinats estaments socials (marquès), dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers...

2. Sirventès personal. Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador (Ponç de Mataplana)

MIGUEL PÉREZ NIETO.