Publish at Calaméo or browse others.
jueves, 21 de enero de 2010
lunes, 18 de enero de 2010
pagina 160 exercicis:
1.
Superba: D’una magnificència, d’una bellesa que imposa.
Abadia: Edifici o conjunt d’edificis que formen un monestir o una col·legiata.
Salm: Himne religiós.
Presbiteri: Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.
Cel·la: Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó.
Oratori: Lloc destinat a fer-hi oració.
Cisell: Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.
Alabastre: Roca composta de guix microcristal·lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.
Garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues (Quercus coccifera).
5.
- Fa unes preguntes referint-se a on han anat totes aquelles coses religioses que abans tan importants eren i que ara han desaparegut, amb les preguntes retòriques fa pensar en el fet que li fa mal que la religió s’hagi debilitat.
- Dons el poeta veu com diverses abadies que abans eren molt religioses i predicaven molt en el moment en que escriu el poema el poeta veu que totes aquestes tradicions s’han anat perdent.
- Nomes en queden dues edificacions de tantes que diu el poeta que hi havia, questes dues son dos campanars.
6.
- La primera estrofa nombra les abadies i el que abans feien.
- La segona estrofa, amb preguntes retòriques diu el fet de que s’han anat perdent les diferents tradicions que abans les abadies complien.
- En el tercer es refereix a diferents llocs que ja no hi son.
- En el quart es refereix a diferents tipus de cants i lloances que avui en dia ja no es prediquen,.
- Al cinquè i al sisè nombra diferents estructures de diferents nacions que abans hi havia i que ja no hi son, també diu que només en queden dues de tantes i son els campanars.
- En l’ultima estrofa explica el que son per ell aquells dos campanars que segueixen en peu.
7.
El tema es l’enyorança que te el poeta envers a diferents tradicions i diferents estructures que es dediquen a la religió, que amb el temps s’han anat perdent.
8.
Son versos de 11 sil.labes els quals son molt normals de la poesia italiana, es una cobla de 7 estrofes.
9.
Ubi sunt?
10.
La desaparició dels cants dels monjos:
I tu decrèpit Sant Martí, que omplies aqueixes valls de Salms i melodies la terra d’angels i de sants lo cel?
La pervivencia dels dos campanars:
Com dos gegants d’una legio sagrada sols encara hi ha drets dos campanars.
Els roures i les masies:
Les masies del pla semblen ovelles al peu llur pastor agegantat.
12.
Dels romanics altars no en queda rastre
Posa primer romanics avans que altars , es a dir primer posa el adjectiu i despres el nom.
Que ans partir, per última vegada, contemplen l’enderroc de sos altars.
L’ordre del subjecte-predicat està canviat.
13.
Temperament idealista perque s’enfronta a la societat benestant de alesmores.
14.
Enyoradís de mena : en aquest fragment s’evoquen sentiments de nostalgia i enyorança.
miércoles, 23 de diciembre de 2009
lunes, 21 de diciembre de 2009
viernes, 18 de diciembre de 2009
domingo, 13 de diciembre de 2009
3. Sobre el s. XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta
Es dona el renaixement que es caracteritza pel triomf de l’ individualisme les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot el que l’envolta. S’interessa pel l’estudi de les llengües vulgars i el de les llengües clàssiques.
Poesia culta: Era la poesia característica d’aquest període, es centrava en dos temes:
- El fet amorós: consistia en la idealització de la dona i que produeix insatisfacció amorosa en el poeta alhora que purifica.
- La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes.
- Els mites clàssics grecollatins.
En aquesta poesia s’introdueix el sonet i el decasíl·lab sense censura. El primer poeta que va utilitzar el sonet va ser Pere Serafí.
Alguns poetes aprofiten les formes de literatura popular i ho transformen en poesia culta, els quals aquest nous poemes mostren un tema amorós però amb la base de la lírica popular.
4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta
El Barroc, representa un trencament amb el Renaixement, ja que s’endinsa en el pessimissme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència.
La poesia culta fou el gènere literari més conreat durant el Renaixement , els seus màxims representats foren Pere Serafí i Joan Timoneda, la temàtica se centrava en:
-El fet amorós com que inclogué l’idealització de la dona i la insatisfacció del poeta alhora que el purificava.
-La natura com a marc místic i simbòlic que serveix de refons dels poemes.
-Els mites clàssics grecollatines.
Aquesta poesia també destacà per la introducció del sonet, ja que suposava una renovació formal, d’origen italià amb decasíl.lab sense censura i del sonet, va ser un dels pocs símptomes d’evolució de la poesia culta.
El sonet és la composició estròfica senyera del Renaixament, el primer poeta en emplear el sonet fou Pere Torroella pero Pere Serafí el conrear amb més intensitat
5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració:
En el segle XVIII es dona el moviment de la il.lustració; el moviment de la ilustracio consisteixen un idealisme basat en el racionalisme frances i en l’empirisme d’origen angles. La il.lustracio va generar un gran optimisme i la creença que es podia millorar la vida de l’individu i d ela col.lectivitat.
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
L’assaig consisteix en una obra breu en que es parla sobre un tema concret fent judicis sobre aquest io apreciacions personals. Preten aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix un to moralitzador. Tracta sobre diversos temes, i l’especialitzacio de l’assaig va fer que apareguessin noves ciencies. Podia ser escrit en forma d’article o llibre llarg, i moltes altres formes variades.
5.3. Defineix el gènere del dietari
Es un obra en que consisteix en explicar els esdeveniments mes significatius al llarg dels dies d’una persona.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)
Caracteristiques :
Temes :
- Amor: festeig, noies malmaridades,amors tràgics...
- Feines: del camp i de la casa ( algunes serveixen per a marcar el ritme del treball).
- Infantils : fan referència a diversos jocs i passatemps.
- Religió: vides de sants, lloances a la Mare de Déu i festes (sobretot al Nadal).
- Històrics: personatges famosos, batalles i guerres ...
Recursos:
- Versos curts (sobretot heptasíl·labs) i rima assonant.
- Lèxic i sintaxi força senzills (onomatopeies, interjeccions, diminutius ... ).
- Abundor d’arcaismes i dialectalismes.
- Molt lligada a la música i al cant.
- La transmissió era oral, tot i que es va imprimir literatura popular en fulls i plecs solts:
la literatura de canya i cordill.
Generes :
- Goigs: cançons religioses que parlen sobre la Mare de Déu o els sants. La seva estructura consta de la tornada inicial inclou refrany i estrofes (set o vuit) i tornada final. Els versos solen ser Heptasíl·labs.
- Nadales : composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs. La majoria es caracteritzen pel to festiu i alegre.
- Corrandes : s’apleguen en cançons curtes de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells i la temàtica es molt diversa.
- Cançons de bandolers i lladres de camí ral : El bandolerisme als segles XVI I XVII va originar un bon nombre de cançons , presenten diverses formes.
Sergio, Edu, Alex, Oriol
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
