martes, 27 de octubre de 2009

Exercicis

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual

És limitat per alguns pocs acres paterns,

I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

En son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

I els seus ramats proporcionen abillament,

A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,

Foc a l’hivern

(…) Enumeració Beatus ille

A.POPE

8.

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensant tenir los peus sobre la lluna;

(...)

Delits, riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...) Aliteració Ne quid nimis

Francesc Vicenç Garcia

9.

Alça’t, oh Barcelona,

Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona

Tan gran com la perduda

Te guarda el cel tal volta per ton front!

Surt ja de t’agonia!

Pensa que els nostres fills, amb veu severa,

Preguntaran-te un dia:

“Què has fet de ta senyera?

On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

Metàfora Ubi sunt

RUBIÓ I ORS

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

3 Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol?

Aliteració Contempus mundi

11.

Que n'ets, de bella, estimada meva,

que n'ets, de bella!

Els teus ulls són coloms

darrere el teu vel.

La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.

2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses

que pugen de banyar-se.

Totes van aparellades,

no n'hi ha cap sense companya.

3 Com un fil escarlata són els teus llavis,

la teva boca és un encís,

dues meitats de magrana són les teves galtes

darrere el teu vel.

4 El teu coll és com la torre de David,

que s'alça sobre els cims;

hi ha penjats mil escuts,

tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

Paralelisme Descriptio puellae

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,

ara és la nit, per a morir i amar.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora

de l'endemà?

Veurem potser la il.lusió desfeta;

potser l'afany d'aquesta nit d'estiu

com una flor dins una mà distreta

caigui en el riu.

A mitjanit, els penitents ferotges,

són, dotze cops, de trista sang remulls.

Dotze besars volen comptar els rellotges

sobre els teus ulls.

¿Qui sap si vers la delejant bandera

em cridaran trompetes matinals?

¿O si el doll de la teva cabellera

tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.

Personificació Sic transit gloria mundi

Josep Carner

EXERCICIS

1. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin

2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.

jueves, 22 de octubre de 2009

7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE

PARAFRASIS: Aquest poema reflexa la simplicitat de l'home que amb poca cosa es conforma.


1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo


PARAFRASIS: En aquest poema es vol reflexar el topic literari del carpe diem.


Sergio Guirao

Exercicis

8.

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensant tenir los peus sobre la lluna;

(...)

Delits, riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...)

Francesc Vicenç Garcia

9.

Alça’t, oh Barcelona,

Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona

Tan gran com la perduda

Te guarda el cel tal volta per ton front!

Surt ja de t’agonia!

Pensa que els nostres fills, amb veu severa,

Preguntaran-te un dia:

“Què has fet de ta senyera?

On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

Parafrasis poemes 8 i 9:

8: Tracta sobre que es el cami d ela vida, aixi mostran amb les seves paraules les adversitats, tambe sobre el fet de que, ningu es capaç d’arribar a ser feliç del tot ni un rei ni nigu pot arribar a saciar la set que tenim de voler poseir plaers eterns.

9: Es com un tipus d’elegia, que parla respecte el tema de que Barcelona ha perdut el seu prestigi, el seu rei I que la seva bandera ja no es veu per enlloc.

viernes, 16 de octubre de 2009

-Tòpics literaris = lletra en altre color, N.
-Figures retòriques = subratllat.


1.
Pues si tan breve se nombra,
de nuestra vida gocemos
el rato que la tenemos:
dios a nuestro vientre hagamos;
comamos hoy y bebamos, Hipèrbaton
que mañana moriremos.
CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo
-Tòpics literaris: Carpe diem i Tempus fugit
-Figures retòriques: Hipèrbaton


2.
[...] coged de vuestra alegre primavera Epítet
el dulce fruto,/ antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre [...]. Hipèrbaton
GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII
-Tòpics literaris: Carpe diem, aprofitar la joventut (la primavera).
-Figures retòriques: Epítet , Hipèrbaton.




3.
¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo Epítet , Hipèrbole
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido! Hipèrbaton
FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada
-Tòpics literaris: Ubi sunt, Locus amoenus.
-Figures retòriques: Epítet, Hipèrbole i Hipèrbaton.




4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el placer Asíndeton
de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, El·lipsis, Apòstrofe
no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo. El·lipsis
F.HÖLDERLIN
-Tòpics literaris: Carpe diem, Fugit irreparabile tempus
-Figures retòriques: Asíndeton, El·lipsis, Apòstrofe




5.
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida? Interrogació retòrica
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes
-Tòpics literaris: Fugit irreparabile tempus, Contempus mundi.
-Figures retòriques: Interrogació retòrica.



6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, Al·literació, Polisíndeton
places i temples i edificis grans, Al·literació, Polisíndeton
delícies, tresors, que són germans
de mil pensaments durs, de mil dolors. Sinestèsia
Un verd pradell ben ple de belles flors, Epítet
un riu que banyi l’herba pels voltants, Paral·lelisme
un ocellet que d’amor vessi els plants Paral·lelisme
aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÈDICI
-Tòpics literaris: Locus amoenus i Beatus ille.
-Figures retòriques: Al·literació , Polisíndeton, Paral·lelisme, Sinestèsia i Epítet.

Miguel Pérez Nieto.

lunes, 5 de octubre de 2009

La lírica (resúm)

La lírica

La lírica es el gènere literari a traves del qual l’autor, anomenat poeta, expressa els seus sentiments.

Es fa servir el vers com a mitja d’expressió mes habitual.

I hi predominen les funcions expressiva i poètica.

Vers, estrofa i poema

-Vers: Cadascuna de les línies que componen un poema.

-Estrofa: el conjunt de versos que es relacionen mitjançant la mètrica, la rima i el sentit.

-Poema: es la composició poètica formada per una o diverses estrofes.

La rima

Hi ha dos tipus de rima:
-Rima assonant: es aquella en que coincideixen les vocals, a partir de la darrera silaba tònica.

-Rima consonant: es en la que coincideixen vocals i consonants, a partir de la darrera síl·laba tònica.

El recompte sil·làbic

Consisteix a contar el nombre de síl·labes que te cada vers, en català el recompte de síl·labes finalitza en l’ultima vocal tònica.

En alguns versos al llegir-los es produeix una pausa interna la qual s’anomena cesura. La cesura divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

Per tal d’ajustar amb mes facilitat els versos a un nombre de síl·labes concret el poeta disposa de les anomenades llicencies mètriques

-Sinalefa: unió de la mateixa síl·laba de la vocal final d’una paraula i la inicial de la següent.

-Elisió: supressió en la pronuncia d’una d eles vocals en contacte dins un mateix vers.

-Sineresi: es una unió forçada en una síl·laba mètrica de dues vocals d’una mateixa paraula que no formen diftong.

-Hiat: pronunciació en síl·labes distintes de les vocals en contacte de dues paraules contigües.

El ritme

El ritme es produït, entre altres fenòmens, per la distribució ordenada d’accents o síl·labes tòniques en els versos d’un poema.

Encavalcament: es un fenomen que te lloc quan la unitat sintàctica i de sentit excedeix el límit del vers.

Tipus de versos

N’hi ha de dos tipus:

-Versos d’art menor: son els que tenen vuit síl·labes o menys.

-Versos d’art major: son els que tenen mes de vuit síl·labes.

Tipus d’estrofes

Les estrofes son un conjunt de versos, relacionats per el nombre de síl·labes, la rima i el sentit, que formen una unitat.

A l’hora de fer una classificació, les distribuirem en dos grups:

-Estrofes amb un nombre fix de versos.
-Estrofes amb un nombre variable de versos.

Principals subgèneres lírics

La lírica culta

La lírica culte te diversos subgèneres:

-Himne: composició de to solemne que expressa sentiments i ideals elevats, que lloa una persona o que celebra un esdeveniment important.

-Oda: composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos que preocupen i inspiren el poeta.

-Elegia: composició que expressa el sentiment de dolor del poeta davant la mort d’una persona o quan es produeix una desgracia col·lectiva.

-Cançó: composició bàsicament de tema amorós, de to entusiasta i vibrant. La cançó culta presenta dues tradicions la provençal i la italiana.

-Sàtira: composició que critica d’una manera burlesca els vicis i els defectes d ela societat en general.

La lírica popular

La lírica popular te els següents subgèneres:

-Cançó: la cançó popular a diferencia de la cançó culta, consta de mètrica i estrofes força lliures, tot i que hi predominen el vers octosíl·lab i la rima assonant.

-Goig: cançó religiosa que lloa ala Mare de Deu o els sants.

-Nadala: composició poètica sobre temes relacionats amb les celebracions de Nadal.

-Corranda: cançó popular sovint improvisada, que tracta temes diversos: l’amor, la feina, la religió, els infants...


Oriol Montserrat