sábado, 23 de enero de 2010
jueves, 21 de enero de 2010
lunes, 18 de enero de 2010
1.
Superba: D’una magnificència, d’una bellesa que imposa.
Abadia: Edifici o conjunt d’edificis que formen un monestir o una col·legiata.
Salm: Himne religiós.
Presbiteri: Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.
Cel·la: Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó.
Oratori: Lloc destinat a fer-hi oració.
Cisell: Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.
Alabastre: Roca composta de guix microcristal·lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.
Garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues (Quercus coccifera).
5.
- Fa unes preguntes referint-se a on han anat totes aquelles coses religioses que abans tan importants eren i que ara han desaparegut, amb les preguntes retòriques fa pensar en el fet que li fa mal que la religió s’hagi debilitat.
- Dons el poeta veu com diverses abadies que abans eren molt religioses i predicaven molt en el moment en que escriu el poema el poeta veu que totes aquestes tradicions s’han anat perdent.
- Nomes en queden dues edificacions de tantes que diu el poeta que hi havia, questes dues son dos campanars.
6.
- La primera estrofa nombra les abadies i el que abans feien.
- La segona estrofa, amb preguntes retòriques diu el fet de que s’han anat perdent les diferents tradicions que abans les abadies complien.
- En el tercer es refereix a diferents llocs que ja no hi son.
- En el quart es refereix a diferents tipus de cants i lloances que avui en dia ja no es prediquen,.
- Al cinquè i al sisè nombra diferents estructures de diferents nacions que abans hi havia i que ja no hi son, també diu que només en queden dues de tantes i son els campanars.
- En l’ultima estrofa explica el que son per ell aquells dos campanars que segueixen en peu.
7.
El tema es l’enyorança que te el poeta envers a diferents tradicions i diferents estructures que es dediquen a la religió, que amb el temps s’han anat perdent.
8.
Son versos de 11 sil.labes els quals son molt normals de la poesia italiana, es una cobla de 7 estrofes.
9.
Ubi sunt?
10.
La desaparició dels cants dels monjos:
I tu decrèpit Sant Martí, que omplies aqueixes valls de Salms i melodies la terra d’angels i de sants lo cel?
La pervivencia dels dos campanars:
Com dos gegants d’una legio sagrada sols encara hi ha drets dos campanars.
Els roures i les masies:
Les masies del pla semblen ovelles al peu llur pastor agegantat.
12.
Dels romanics altars no en queda rastre
Posa primer romanics avans que altars , es a dir primer posa el adjectiu i despres el nom.
Que ans partir, per última vegada, contemplen l’enderroc de sos altars.
L’ordre del subjecte-predicat està canviat.
13.
Temperament idealista perque s’enfronta a la societat benestant de alesmores.
14.
Enyoradís de mena : en aquest fragment s’evoquen sentiments de nostalgia i enyorança.